Disfàgia

Tal com esmentàvem en l’apartat 3 de la Guia, hi ha diversos factors del procés d’envelliment que poden afectar a l’accessibilitat als aliments.
També s’ha de considerar la possibilitat que la persona pateixi disfàgia o dificultat per deglutir l’aliment.

La seva prevalença és important en la població d’edat avançada. Pot ser secundària a malalties (de tipus neurodegeneratiu, ictus, etc.) i també al mateix procés d’envelliment.

Hi han diferents graus en la dificultat a la deglució que s’han de tractar de forma adient, per tal d’evitar les possibles complicacions que poden arribar a ser greus.

Es pot classificar segons el tipus d'aliments en els quals hi ha dificultat a deglutir:

  1. Disfàgia a líquids

  2. Disfàgia a sòlids

  3. Disfàgia a líquids i a sòlids

Com combatre-la

Les principals formes de combatre-la, són les tècniques posturals i les de modificació de la textura dels aliments.
En ambdues, el cuidador(a) té un paper important que precisa informació, aprenentatge i suport professional.

01. Tècniques posturals per a combatre la disfàgia.

Algunes recomanacions

  • Asseure a la persona en posició còmoda i ambient relaxat. Amb una lleugera flexió endavant del cap.

  • Si ha tingut hemiplegia, inclinar el cap vers el costat afectat, per tal de facilitar la deglució.

  • Procurar que no hi hagi hiperextensió del coll.

  • El cuidador(a) ha de seure a la mateixa alçada i apropar l’estri de menjar des d’avall, col·locar l’aliment en la part mitjana de la llengua i estimular la deglució.

  • La persona ha de quedar-se asseguda, després de l’àpat, durant un període de temps entre 15- 30 minuts.

  • Fer una bona higiene bucal.

02. Modificació de la textura dels aliments.

Consisteix a adequar-la a la capacitat de deglució de cadascú. És important:

  • Adaptar la textura dels aliments sòlids i la viscositat dels líquids, perquè sigui segura, minimitzant el risc de complicacions. Es pot fer cuinant l’aliment en forma de puré o modificant la textura del menú normal, amb la mateixa condimentació i/o cocció, fins a aconseguir el punt adient.

  • No perllongar el temps de cocció per aconseguir textures més suaus, per tal de minimitzar la pèrdua de nutrients.

  • Passar els purés de verdures i de llegums pel passapuré, per tal d’eliminar els fils i les pells.

  • No barrejar textures diferents en el mateix plat. Evitar la presència de grans o llavors.

  • Mantenir un nivell òptim de nutrició i hidratació.

  • Mantenir el plaer de menjar, amb menús gastronòmics adaptats.