04. La necessitat de l’atenció centrada en la persona (ACP)

L’any 2008 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir l’atenció centrada en la persona (ACP) com aquella atenció que s’aconsegueix quan es posa a la persona en el centre dels serveis, l’equip de treball, la interdisciplinarietat i l’ambient.

Aquest és un nou concepte que contempla no únicament l’assistència.

També contempla l’atenció centrada en la persona a totes les edats i fa referència al respecte, l’autoestima, els drets i les vulnerabilitats. Amb una visió de les persones grans a partir del reconeixement de l’ajuda, que es fixa en les seves capacitats i dona suport a la seva autodeterminació, és a dir, que la persona sigui capaç de prendre decisions.

Vegem-ne un exemple

L’atenció centrada en la persona ha de ser l’eix al voltant del qual giri el bon tracte en contraposició, entre altres coses, a la solitud, l’aïllament o la pèrdua de l’autoestima.

L’acompanyament a la persona ha de ser quelcom més que el model tradicional, basat en un protocol estàtic que s’ha demostrat no suficient. S’ha de passar de l’òptica del servei en una direcció a l’òptica que implica la participació. El conflicte entre l’assistència tradicional, amb un protocol inamovible, i una acció més dinàmica i efectiva troba la solució en l’atenció centrada en la persona.

Cal la implicació de la persona, gran en el nostre cas, per poder donar un abordatge integral social i sanitari.

En aquesta atenció s’ha d’intervenir amb una metodologia que requereixi el professional i la participació de la mateixa persona gran. Aquesta ha de rebre la informació i el suport que necessita per prendre decisions.

La ACP aconsegueix millores en tots els àmbits de qualitat de vida i el benestar de la persona, que inclou els seus interessos i preferències.

El cuidador(a), sigui professional o familiar, necessita informació, aprenentatge i suport per tal d’aconseguir els bons objectius de la seva tasca.