L’any 2008 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir l’atenció centrada en la persona (ACP) com aquella atenció que s’aconsegueix quan es posa a la persona en el centre dels serveis, l’equip de treball, la interdisciplinarietat i l’ambient.
Aquest és un nou concepte que contempla no únicament l’assistència.
També contempla l’atenció centrada en la persona a totes les edats i fa referència al respecte, l’autoestima, els drets i les vulnerabilitats. Amb una visió de les persones grans a partir del reconeixement de l’ajuda, que es fixa en les seves capacitats i dona suport a la seva autodeterminació, és a dir, que la persona sigui capaç de prendre decisions.
L’atenció centrada en la persona ha de ser l’eix al voltant del qual giri el bon tracte en contraposició, entre altres coses, a la solitud, l’aïllament o la pèrdua de l’autoestima.
L’acompanyament a la persona ha de ser quelcom més que el model tradicional, basat en un protocol estàtic que s’ha demostrat no suficient. S’ha de passar de l’òptica del servei en una direcció a l’òptica que implica la participació. El conflicte entre l’assistència tradicional, amb un protocol inamovible, i una acció més dinàmica i efectiva troba la solució en l’atenció centrada en la persona.
Cal la implicació de la persona, gran en el nostre cas, per poder donar un abordatge integral social i sanitari.
En aquesta atenció s’ha d’intervenir amb una metodologia que requereixi el professional i la participació de la mateixa persona gran. Aquesta ha de rebre la informació i el suport que necessita per prendre decisions.
La ACP aconsegueix millores en tots els àmbits de qualitat de vida i el benestar de la persona, que inclou els seus interessos i preferències.
El cuidador(a), sigui professional o familiar, necessita informació, aprenentatge i suport per tal d’aconseguir els bons objectius de la seva tasca.