08.0 L’alimentació en les diferents cultures. Dieta mediterrània

L’educació alimentària no tracta únicament d’assolir un equilibri nutritiu, ja que en l’acte de menjar existeixen aspectes socials i culturals que hi participen. Es diu que abans es poden perdre les pràctiques religioses que les alimentàries i aquesta és una dificultat en l’adaptació dels nouvinguts a la nostra cultura alimentària.

Per una part, podem trobar als nostres establiments d’alimentació, per influència de la globalització, tota mena de productes, els propis i els que hem incorporat d’altres països. Però per altra part, aquella població, principalment de persones grans nouvingudes, pot patir estrès provocat per l’adaptació i assimilació de nous hàbits alimentaris.

L’arròs és el cereal bàsic de la cultura oriental. El blat ho és de l’àrea mediterrània, i el blat de moro d’Amèrica. Són els qui aporten els hidrats de carboni necessaris per proporcionar energia.

Posem alguns exemples:

  • La cuina pakistanesa

    (amb influències turques i perses) incorpora llet i derivats tant en plats principals com en postres. Comparativament amb la nostra cultura això és un inconvenient ja que a casa nostra, la cultura alimentària és deficitària en lactis.

  • A l’Equador

    el consum de carn és similar al nostre i no així el de peix, que es consumeix salat.

  • A l’Islam

    el patró tradicional, mescla de cuina àrab, bizantina i persa, es fa un gran consum de pastisseria.

  • A les Filipines

    (amb influències xineses, americanes i espanyoles) es consumeix poca llet de vaca i, en canvi, es fa un bon consum de llet de cabra.

Cal conèixer i respectar les diferents cultures i la seva gastronomia però cal saber també que conèixer els costums del país d’acollida és una forma de promoure la interculturalitat.

Alguns aspectes a tenir en compte

  1. L’alimentació no és exclusivament un fenomen biològic, és també un fenomen social i cultural.

  2. La nostra societat ha incorporat persones d’altres cultures. Compta molt l’arrelament als costums del seu país d’origen.

  3. Les persones grans nouvingudes tenen encara més dificultats per adaptar-se a un règim alimentari molt diferent al que han gaudit bona part de la seva vida.

  4. La gastronomia de cada país està definida, entre altres factors, pels hàbits, la cultura i l’economia.

  5. S’han de trobar mecanismes i estratègies per a l’adaptació d’aquesta gastronomia a la del país d’acollida.

  6. Avui dia podem trobar tota mena de productes en el mercat alimentari conseqüència de la globalització. Això significa un cert apropament a altres cultures, de manera intercultural. El que és important es que es respecti l’equilibri alimentari que ve donat per la presència d’aliments de tots els grups.

  7. Les tradicions alimentàries venen determinades per la influència geogràfica (latitud, altitud, proximitat al mar…), el tipus de sòl i les estacions de l’any.

  8. Les estacions de l’any tenen molta influència en les tradicions alimentàries, la qual cosa dona lloc a plats d’estiu, d’hivern, primavera o tardor. Tot i que la temporalitat és el que predomina, hi ha plats que s’elaboren tot l’any com l’arròs a la cassola per exemple.

  9. L’alimentació mediterrània no és exclusiva de la nostra cultura. Comprèn també altres països de la Mediterrània que incorporen productes característics de la seva cultura.

  10. La nostra societat ha d’actuar d’acord amb el respecte a altres cultures. Això s’ha de tenir en compte per a fer possible una adaptació amb èxit.