Cal recordar que el menú no tan sols ha de ser nutritiu sinó que, a més, ha de ser satisfactori des del punt de vista sensorial. Els colors, aromes, la textura i la temperatura adients afavoreixen l’apetència.
Presència i variació de colors en els aliments d’un mateix plat. Presentació agradable.
Variació de textures (si no hi ha impediment per disfàgia).
Triar aliments i/o plats amb una major accessibilitat segons les característiques de cadascú. Exemples:
El peix sense espines és més aconsellable que el que en té, degut a les dificultats manuals i/o de manipulació.
El puré es manipula millor que la sopa si la persona té moviments distals o artrosis en les mans.
Les carns estofades o en forma de mandonguilles són més fàcils de manipular a taula que un bistec.
Les preparacions de carn de consistència suau, com les mandonguilles o les croquetes són de masticació més fàcil i, en conseqüència, més apetents. En aquesta mateixa línia, cal recordar que el pit de pollastre pot tenir una consistència més fibrosa que la cuixa i de pitjor acceptació.
Estímul de la memòria de moments agradables viscuts en àpats similars.
L’acte de menjar cal que sigui una estona de companyia, comunicació i afecte.