05.4 Amb què

Cal considerar els factors d’estimulació per l’apetència (visuals, olfactius…) i valorar les interaccions.

Els avenços científics permeten conèixer la importància de diferents associacions d’aliments per tal que les inte­raccions entre diferents nutrients siguin el màxim d’efi­cients, considerant les necessitats de la persona en el pro­cés d’envelliment.

D’aquestes associacions, n’hi ha de negatives, que cal evitar en la mesura del possible, i de posi­tives, que s’haurien de potenciar.

Vegem-ne alguns exemples:

Calci 

És ben coneguda la seva importància per a la salut dels ossos, que mereix una atenció especial en el procés d’envelliment.

La tasca de planificar els menús amb aliments rics en calci, per exemple, els lac­tis, pot perdre part de la seva efectivitat degut a la interacció amb nutrients d’altres aliments presents en el ma­teix plat o àpat i que en limiten l’absorció.

Exemples:

  • Llet amb cereals integrals que aporten fibra insoluble.

  • Aliments rics en calci amb altres rics en oxalats (cacau, espinacs, bledes, etc.).

  • Aliments rics en calci amb altres rics en fitats, com alguns llegums.

Ferro

La manca de ferro en la persona d’edat avançada, és freqüent

Pel que fa a l’aportació alimentària, cal diferenciar entre el ferro d’origen animal i el d’origen vegetal (el primer s’absorbeix millor).

El consum d’aliments rics en vitamina C i/o rics en àcids cítric (fruites, tomàquet …) o àcid màlic (poma), en el mateix àpat, facilita l’ab­sorció del ferro d’origen vegetal.

Proteïna de bona qualitat

La ingesta de proteïna d’alt valor biològic hauria de ser d’un 50% de la pro­teïna total.

Fet moltes vegades inassolible per dificul­tats econòmiques i/o d’accessibilitat per problemes bucals i de masticació.

Recordem també les recoma­nacions de disminuir l’aportació de proteïna animal (carn vermella) i de productes ultraprocessats.

Per millorar la qualitat de la proteïna vegetal, és convenient associar aliments rics en uns aminoàcids determi­nats amb d’altres que en siguin deficitaris, per exemple, cereals amb llegums, llet amb cereals (no integrals), etc.

Interaccions amb fàrmacs

D’entre les interaccions, és convenient no oblidar les de fàrmac-nutrient i les de nutrient-fàrmac, que poden afectar tant l’aprofitament dels nutrients i l’estat nutri­cional com a l’eficàcia del medicament.

Demanar consell professional sempre que sigui necessari.

És important seguir les instruccions sobre quan un medicament s’ha d’administrar per via oral “fora dels àpats”. Això significa una hora abans o dues hores després.