Cal considerar els factors d’estimulació per l’apetència (visuals, olfactius…) i valorar les interaccions.
Els avenços científics permeten conèixer la importància de diferents associacions d’aliments per tal que les interaccions entre diferents nutrients siguin el màxim d’eficients, considerant les necessitats de la persona en el procés d’envelliment.
D’aquestes associacions, n’hi ha de negatives, que cal evitar en la mesura del possible, i de positives, que s’haurien de potenciar.
Vegem-ne alguns exemples:
És ben coneguda la seva importància per a la salut dels ossos, que mereix una atenció especial en el procés d’envelliment.
La tasca de planificar els menús amb aliments rics en calci, per exemple, els lactis, pot perdre part de la seva efectivitat degut a la interacció amb nutrients d’altres aliments presents en el mateix plat o àpat i que en limiten l’absorció.
Exemples:
Llet amb cereals integrals que aporten fibra insoluble.
Aliments rics en calci amb altres rics en oxalats (cacau, espinacs, bledes, etc.).
Aliments rics en calci amb altres rics en fitats, com alguns llegums.
La manca de ferro en la persona d’edat avançada, és freqüent
Pel que fa a l’aportació alimentària, cal diferenciar entre el ferro d’origen animal i el d’origen vegetal (el primer s’absorbeix millor).
El consum d’aliments rics en vitamina C i/o rics en àcids cítric (fruites, tomàquet …) o àcid màlic (poma), en el mateix àpat, facilita l’absorció del ferro d’origen vegetal.
La ingesta de proteïna d’alt valor biològic hauria de ser d’un 50% de la proteïna total.
Fet moltes vegades inassolible per dificultats econòmiques i/o d’accessibilitat per problemes bucals i de masticació.
Recordem també les recomanacions de disminuir l’aportació de proteïna animal (carn vermella) i de productes ultraprocessats.
Per millorar la qualitat de la proteïna vegetal, és convenient associar aliments rics en uns aminoàcids determinats amb d’altres que en siguin deficitaris, per exemple, cereals amb llegums, llet amb cereals (no integrals), etc.
D’entre les interaccions, és convenient no oblidar les de fàrmac-nutrient i les de nutrient-fàrmac, que poden afectar tant l’aprofitament dels nutrients i l’estat nutricional com a l’eficàcia del medicament.
Demanar consell professional sempre que sigui necessari.
És important seguir les instruccions sobre quan un medicament s’ha d’administrar per via oral “fora dels àpats”. Això significa una hora abans o dues hores després.