En l’envelliment intervenen diversos factors, que afecten a les diferents dimensions de la persona (biològica, psicològica i social) i tenen un paper important en la qualitat del procés.
Aquests factors també els trobem en l’activitat de l’alimentació, com per exemple en l’accessibilitat i l’aprofitament dels aliments.
L’objectiu d’aquesta fitxa, és facilitar una visió global i resumida d’aquests factors i de les possibles solucions pal·liatives a les incidències negatives.
CAL RECORDAR QUE:
En l’atenció centrada en la persona és important tenir en compte les interferències en l’alimentació saludable i també, les esmenes corresponents a les negatives i facilitar les positives.
De manera esquemàtica, tot seguit exposem alguns dels factors
amb una major incidència entre la població d’edat avançada:
La disponibilitat de recursos no és sempre satisfactòria per a moltes persones d’aquest grup de població. És important disposar d’informació per tal de planificar l’alimentació de manera accessible i, a la vegada eficaç i eficient. Caldrà triar els productes de temporada i de proximitat, evitant el malbaratament en totes les fases de manipulació.
Els costums arrelats en l’edat avançada, tals com els hàbits de què es menja, com i amb què, poden incidir en l’eficàcia de l’alimentació.
Aquesta incidència pot ser negativa o positiva, depèn de com s’actuï i de les característiques de cadascú. (veure l’apartat 5.4 de l’Índex).
A títol d’exemple, recordem que:
En la manipulació dels aliments hi ha considerables pèrdues de nutrients. Les més importants afecten sobretot a les vitamines i als minerals:
També cal recordar que hi ha associacions d’aliments que afavoreixen l’aprofitament dels seus nutrients. Tal és el cas de la vitamina C dels cítrics o del tomàquet, que facilita l’absorció del ferro dels vegetals.
El consell alimentari hauria d’incloure les orientacions per a un millor aprofitament dels nutrients, més en el cas de persones vulnerables com son moltes persones grans.
Recordem que aquests dos fets, l’aïllament i la soledat no volguda, repercuteixen moltes vegades en estats depressius i/o d’ansietat de la persona gran, que a la vegada afecten a l’eficàcia de l’alimentació.
No és el mateix “estar sol” que “sentir-se sol”. La socialització i l’empatia són eines molt importants per part del cuidador/a.
Cal que aquest pugui disposar dels mitjans d’informació i de formació adients.
Menció a part de les que afecten l’aparell digestiu, n’hi ha d’altres que tenen repercussions importants. Són d’especial rellevància les que incideixen en la capacitat de maneig dels estris per beure i per menjar.
Cal recordar els beneficis dels exercicis de rehabilitació, segons les condicions de cadascú, així com l’ús d’estris adaptats.
La dificultat en la deglució o disfàgia, és freqüent en la població d’edat avançada i cal saber com tractar-la.
Moltes malalties cròniques de la persona gran requereixen, pel seu equilibri, una dieta amb unes característiques específiques.
Malgrat que això suposi la restricció o limitació d’alguns aliments i/o tipus de manipulació, és factible aconseguir que aquesta alimentació sigui saludable, equilibrada i satisfactòria. Més informació a l’apartat 7.1 de l’Índex.
S’aconsella estar alerta a les indicacions de com i quan s’han de prendre els medicaments en relació amb els àpats.Les persones grans estan sovint poli medicades i augmenta el risc d’interaccions entre els medicaments i els aliments i/o nutrients, que afecten tant l’eficàcia del tractament com a la de l’alimentació. És necessari un bon consell professional.
Ambdues són causa de la restricció d’alguns aliments en la dieta.
Tot i així, també en aquest cas, és factible aconseguir l’alimentació equilibrada i satisfactòria.
Es requereix informació, assessorament i treball en equip, en el que intervingui la persona destinatària, segons les seves possibilitats.
És molt convenient el treball amb l’atenció centrada en la persona (ACP).
ALTERACIÓ | EFECTE | CONSELL |
|---|---|---|
Disminució progressiva de la sensibilitat olfactiva i gustativa. | Disminució de l’apetència. | Higiene i hidratació de les foses nasals. Estimular l’apetència: variació de colors i textures dels aliments. Estimular la memòria de moments de satisfacció en els àpats. |
Disminució progressiva de la set. | Risc de deshidratació. | Aportació correcta amb mitjans i tècniques adients (punt 6 de l’índex) |
Deteriorament de les peces dentals. | Dificultat de la masticació. | Adaptar la textura dels aliments. Higiene bucal. Visita professional, si cal. |
Disminució de la secreció de saliva. | Sequedat bucal. Dificultat de la masticació i deglució. Augment del risc d’infeccions bucals. | Adaptar la textura dels aliments. Higiene bucal. Obviar l’ús de col·lutoris que portin alcohol. Estimular la secreció amb les tècniques adients per a cadascú (físiques, glopeig d’aigua amb gotes de cítric, etc.). Ús de saliva artificial, si cal. |
Tendència a la disminució de la secreció del suc gàstric i de la seva acidesa. | Digestions pesades, disminució de la gana. Dificultat en la digestió de les proteïnes. Repercussió negativa en l’absorció de la vitamina B12. Disminució de l’absorció de calci i ferro. | Distribució de la ingesta en quatre o cinc àpats/dia, no abundants i de textura adient. Assegurar l’aportació correcta de proteïna d’alt valor biològic i de vitamines i minerals. |
Tendència a la disminució de la motilitat intestinal. | Tendència al restrenyiment, sensació de plenitud i disminució de la gana. | Estimulació física de la motilitat intestinal i evitar el sedentarisme. Ingesta adequada d’aigua i d’aliments rics en fibra (fruites i verdures). |